WEBS INTERESSANTS

QUIMICA CURIOSA

QUÍMICA FÀCIL

EXPERIMENTS

EXPERIMENTS DE L'APARELL RESPIRATORI

DONES CIENTÍFIQUES

PERSONATGES

En aquesta també estarà relacionada amb la història la Química , però vinculada a les  persones que, amb els seus descubriments, ens han fet la vida més sencilla. Podem explicar breument que van fer per la química al llarg de la seva vida.
Podem anar fent referències, si ens troben en les nostres recerques amb algun  químic tot situant el personatge ja potser algú tindrà curiositat de saber més coses de la seva vida i obra.

• El següent personatge  va fer un descubriment molt important ja que va ser un dels descubridors de l’Aire vital o com actualment s’anomena Oxigen. Aquest home es deia Joseph Priestley. 

 Si vols sentir o llegir una part de la bibliografia d'aquest personatge(clic)



Si entens l'anglès, podràs comprendre amb mé profunditat la valua d'aquest personatge mirant aquest video

• Va néixer el 13 de Març de 1733 a Bristol i va morir el 6 de Febrer del 1804 a Pennsylvania.
• Ve dedicar part dela seva vida a estudiar els gasos. Va fer molt experiments amb l’aire fins que finalment va aconseguir aïllar l’oxigen. Aquesta és la reacció que va fer: HgO ?(?) Hg + 1/2 O2. Amb diferents proves que va fer, va veure que l’oxigen era insoluble en aigua, que a l’acostar-lo a una flama aquesta augmentava i que si posavam un ratolí amb només aquest gas, el ratolí s’excitava i no es moria com passava amb altres gasos.
• A part de l’oxigen, Priestley va ser el descubridor de molt altres gasos com el NO, NO2, N2O, l’HCl, l’NH3 o el SO3. Va anar trobant diferents característiques per cada aire i les reaccions que els desprenien i així, els va poder classificar.

• Parlant de gasos,  un altre  personatge  que els va estudiar en profunditat va ser, Antoine Laurent Lavoisier.

• Lavoisier va néixer a París el 26 d’Agost de 1743 i va morir executat el 8 de Març de 1794, un any després de l’execució del rei Lluís XVI.
• A la foto el tenim amb la seva dona en un dels seus moments de màxim esplendor i amb alguns dels seus invents com el de la síntesi de l’aigua.
• Lavoisier va començar a experimentar amb les ciències en el seu temps lliure ja que era un aristòcrat ric que no necessitava guanyar-se la vida treballant. Això, li va permetre tenir molt de temps per dedicar-se als seus experiments.
• Entre el 1768-69 comença a fer els seus experiments sobre la calcinació dels metalls.
• Al 1772 fa experiments sobre la combustió del fósfor i el sofre.
• Entre 1782-83, juntament amb Laplace, fan experiments sobre la calor. Tots dos dissenyen el calorímetre, un instrument que permetia fer una “quantificació” del calor però no mesurant l’increment de temperatura sinò a partir del calor latent de fusió del gel, pesant la quantitat de gel fos.
• Al 1789 publica, amb d’altres científics, “Methode de Nomenclature Chimique” un llibre on es formulava una nova nomenclatura química. Aquest llibre es fa com a conseqüència dels caos que hi havia per a anomenar les diferents substàncies existents, ja que no hi havia un nom universal sinò que en cada lloc es deia diferent. L’objectiu de Lavoisier era inventar-se un llenguatge químic universal on cada nom reflectís, com a mínim, la composició de la substància.
• Finalment, al 1789, publica el seu llibre més important “Traité Elementaire de Chimie”. Aquest llibre contè tota l’obra de Lavoisier. Està estructurat en 4 parts. La primera és un discurs on presenta la nova nomenclatura, la segona exposa totes les seves teories ( de l’acidesa, de la combustió, de la calor), la tercera és una part descriptiva on desenvolupa la seva nomenclatura i, l’última, indica els seus experiments i contè tot de dibuixos de els seus instruments ( calorímetre, gasómetre, el de la síntesi de l’aigua).

Bibliografia

Breve història de la química.Isaac Asimov(Es pot llegir en PDF)

 UNA PETITA HISTÒRIA DE LA QUÍMICA(JOSEP FERNANDEX ZARAGOZA)


Cal fer esment a la recent publicació d'un llibre que ens serà de gran ajuda elaborat pel Grup de treball Kimeia, coordinat per la Mercè Izquierdo i editat per Graó “Química a Infantil i Primària. Una nova mirada“.


Un llibre curiós 

Història

Història de la química

La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres díes de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.

Històricament, l'estudi de la matèria ha estat fet des de dues perspectives diferents: la tecnològica o factual i la filosòfica o teòrica:

• El coneixement tecnològic té el seu origen en el domini del foc per part de l'home, i pel que fa als fenòmens químics, processos tals com la cocció d'aliments, l'adoberia, la metal·lúrgia, la fabricació del vidre, la preparació de medecines i metzines a partir de fonts naturals, la preparació dels colorants, de begudes alcohòliques i vinagre, etc. s'anaren desenvolupant des del temps prehistòric en el si de diverses civilitzacions.
• Pel que fa al coneixement filosòfic de la matèria, les primeres teories sobre el seu origen i la seva constitució són desenvolupades pels filòsofs grecs, entre els quals es destaca Empèdocles amb la seva teoria sobre els elements constituents de la matèria (terra, aigua, foc i aire).

REGALIMS

En aquesta pàgina podem escriure cites, reflexions, opinions...etc senzills regals que podem compartir. L'obrim amb un text referit per l'Ester Parera.

*Una frase bonica, que he extret d'un dossier material 0-3 de la Mireia Roca

"La ciència és a la nostra
vida, i les capacitats dels
infants per a descobrir-la ,
hauria de ser el nostre punt
de partida, per a ajudar-los
a iniciar-se en aquest
pensament cìentífic".

* La ciència es compon d’errors que, al seu torn, són passos cap a la veritat (Jules Verne)

TEORIA DEL FLOGIST

 Per a saber coses sobre aquesta teoria explicativa de l'oxidació i la combustió.
(4+1) Foc,aire, aigua,terra i... el flogist 

Lavoisier

 Flogist versus Oxigen
Abans de Lavoisier, la gent de ciència creia en la idea del flogist. El flogist es pensava
que era una substància. La paraula flogist prové de la paraula grega 'flogistos', que
significa inflamable. El flogist no es podia guardar en ampolles ni pesar. A continuació es
detallen algunes de les característiques que es deien sobre el flogist a l’època en què
Lavoisier estava interessat en el fenomen de la combustió:
• Quan els cossos es posen al foc i cremen
el flogist s'allibera cap a l'aire.
• La fusta perd pes quan es crema.
• El carbó vegetal, que resta després de
cremar la fusta, és gairebé flogist pur.
• Alguns minerals metàl·lics quan s’escalfen
amb carbó es converteixen en un metall
pur.
• El carbó vegetal dóna flogist al mineral
metàl ·lic.
• El pes d'un metall que es forma escalfant
el seu mineral amb carbó és inferior al pes
del mineral fet servir.